... puede que la respuesta sea no preguntarse porque ...

sábado, diciembre 31, 2005

Rock & Christmas

És diver! mireu...
ROCK & CHRISTMAS (By Sil, Mar & Ann)
(espero que l'Ann no s'enfadi... jejeje)
Petonets per a tots!!!

Salsa de Xampinyons

Hipercalòrica però bonísima i super fàcil de fer!!!
La vam menjar el dia de Nadal per acompanyar el filet i em va sortir molt bona!
També queda bé amb pasta.
I com alguns em van demanar com la vaig fer, dons ho deixo aquí escrit.

Ingredients

Xampinyons
Ceba
Crema de llet
Mantega
Cognac
Oli d’oliva
Sal i pebre
(Sucre si la ceba és àcida)

(no poso quantitats pq ho faig a ull...)

Es renten bé els xampinyons i es tallen petitons, o bé, més pràctic, es passen per la picadora, o si teniu Termomix, també ho podeu triturar allí.
També triturem la ceba apart.
Posem la mantega (un tros generós) en una paella que es desfaci, i un cop desfeta posem la ceba que es vagi fent lentament fins que estigui ben cuita (important que estigui ben cuieteta), i li posem sal i pebre i una miqueta (poquet) de sucre si la ceba és una mica àcida.
En una paella més gran posem els xampinyons picadets (bastants pq ja sabeu que quan perden l’aigua es redueixen moltíssim!) amb una miqueta d’oli, i que es vagin fent també, li afegim la sal i el pebre, i quan estiguin bastant fetets li afegim una taceta de cognac (de cuinar) i que es vagi reduint (tb es pot flamejar) reduint només queda bé. Si teniu una mica de suc de la carn també és pot afegir, li dona bon gustet.
Quan ja està reduidet incorporarem a aquesta paella on hem cuinat els xampinyons, la ceba ja cuita de l’altra paella, i aleshores afegirem la crema de llet (també generosament) i ho barrejarem tot amb l’ajut d’una cullera de fusta.
Amb el foc més aviat lent i remenant la salsa ha d’anar agafant la textura que ens agradi, un cop tenim la textura desitjada ja està feta la salseta, la provem i rectifiquem de sal i pebre (ja sabem tots que més val afegir sal si cal, pq si ens queda saladet ja és més xungui... sempre es pot fer lo de la patata....)

Si no us agrada trobar troçets podeu passar-la pel minipimer, queda boníssima de les dues maneres!
BON PROFIT!

Si ja sabia jo....

Em conec una miqueta, i ja sabia jo que em costaria moltíssim ser mínimament constant escrivint al blog, i ara he estat forces dies que no he posat res de res... m’ha costat deu ni do arrencar, i he de confessar que m’ha calgut un “empujoncito” ... de qui??? de qui ha de ser, del meu amic Kik, i això que porto una setmaneta “out of the office”, i “en teoria” amb més temps per mi.
Ara devem estar cap el meridià de les vacances nadalenques (la dels nostres fills com a mínim...), a punt d’acabar el 2005 i d’estrenar el 2006.... que bé!? No?!
I demà la meva nena marxarà amb el seu papi, per passar la resta de vacances que li queden... i a mi se m’han passat aquest dies volant!!! No m’he adonat que les mini vacances de Nadal s’han esfumat... hem fet cosetes aquests dies, a part de les típiques celebracions familiars, amb les que m’he trobat molt a gust, tot i que durant el pre Nadal he estat una mica tristona... aquest sentiment un tant generalitzat en aquesta època de l’any, en la que en teoria tots hem d’estar feliços, ser solidaris, i omplir-nos de regals... quan en realitat hi han tantes buidors...
Doncs això, estava alacaigudeta, però han arribat les dates en qüestió i m’he sentit força bé, suposo que tenir una filla de 6 anyets al costat, plena d’il·lusió, doncs ajuda força...
A part de l’ensurt que ens va donar un familiar el dia de Nadal, vàrem haver de trucar al 061 i demanar una ambulància urgent, per un moment semblava que anava a passar una desgràcia, que afortunadament és va quedar en un fort ensurt, això també ens fa veure que ara hi som, i pot ser que de sobte ja no hi som...
La tarda de la “Nit de Nadal” vàrem anar al Missa del Pollet que fan a la Parròquia de la Concepció, la vam descobrir fa un parell d’anyets, i és realment bonica pels nens i també pels grans, per mi és una manera de retrobar el real sentit d’aquestes dates i que a gairebé tots se-n’s oblida, celebrem el naixement de Jesús, i jo sóc cristiana (una mica a la meva manera, però cristiana, a la fi... tot i que avui en dia no “queda bé” dir-ho) evidentment que discrepo amb part de la ideologia de la “ESGLESIA” que en alguns temes importants està encarcarada i obsoleta (però aquest és un tema llarg de tractar...) Personalment, tant sols el fet d’entrar en el temple, en l’església,... em fa sentir bé, és el lloc ideal per a reflexionar i prendre’s uns minuts per retrobar-nos amb el nostre interior i reflexionar sobre les coses que ens passen. Aquesta tarda fins i tot vaig combregar, després de moltíssim temps de no fer-ho, i em vaig sentir bé... excepte quan la meva filla, em va demanar l’explicació de que havia fet, i perquè, difícil d’explicar lògicament... que ens estem menjant una part del cos de Crist, que va morir per salvar-nos... ufff.... molt difícil d’explicar i encara més d’entendre...
Si us ve de gust poder mirar les fotos de la missa i de Nadal que he posat al
Flikr.

DESITJO QUE SIGUEM CAPAÇOS DE SEGUIR IL·LUSIONANT-NOS I GAUDINT DEL QUE LA VIDA ENS OFEREIX. SALUT!

viernes, diciembre 16, 2005

ROMA


Que divertit que ens ho hem passat, l'Ann, la Cocó, la Mimí i jo, la Síl !!!

domingo, diciembre 04, 2005

Ja arriba....!!!

Aquest matí de diumenge m’he aixecat aviat, i m’ha sorprès un mail felicitant-me pel meu aniversari, era d’un amic de molt lluny, d’un coincident a la vida, que fa un parell d’anys vaig conèixer, algú que sabia que és per aquestes dates... i és que no anava gaire desencaminat... és demà!!! si, demà faig anys. I per primer cop a la meva vida m’he sorprès a mi mateixa amb una certa por... un any més... i que no m’acostumo... i no m’acostumo a tantes i tantes coses, que aparentment porto amb tanta naturalitat, tanta dignitat i tanta normalitat...

A la vida hi ha certs fets que marquen un abans i un després, i de fet n’hi han tants d’aquest fets durant el nostre recorregut...! alguns anecdòtics altres d’importants, fets que ens fan canviar, que fan que evolucionem que al final siguem diferents, i tant nosaltres com les persones del nostre entorn, sembla que no ens acabem conèixer, que no ens acaben coneixen.

Però bé, com la majoria dels humans necessitem tenir dates especials, “inicis” com a referents que d'alguna manera ens aporten seguretat, el principi d’any per marcar-nos una llarga llista de bons propòsits, el nostre aniversari rememorant l’inici de la nostra vida, fins i tot ens serveixen els dilluns per propòsits més mundans...

Els que hem coneixeu sabeu que m’encanta el mon de l’astrologia, i similars (una miqueta bruixi si que sóc... jejeje... però de les bones!), us dono una adreça web de PASCUASTRAL, que és entrentigudeta, i a més, per si em llegeix algun “sagi” us deixo la predicció pel desembre que acabem d’inaugurar, i que com veureu està de lo més genial!

Sagitario en diciembre: Prosperidad
En diciembre termina tu ciclo de cumpleaños con Júpiter, tu regente, directo y también con el largo tránsito de Plutón por tu signo, también directo. La onda que te envuelve es de suerte y positivismo. Las perspectivas que tienes frente a ti en el 2006 auguran un año de gran desarrollo económico y viajes, dinero y prosperidad, algo que verás desde este mismo mes.
Amor: Precisamente el tránsito planetario de este mes de diciembre es lo que más falta te hacía para darle ese toque de frescura y alegría a tu vida pues últimamente, tal vez debido por el exceso de trabajo, preocupaciones o inquietudes has estado en un tono muy intenso y sobrio que daría la impresión de estar enojado cuando lo cierto es que tú no eres así. Estas Navidades y el Fin de Año prometen noches de amor inolvidables.
Salud: Muchas de tus dolencias experimentan mejorías con la influencia actual de tu regente asociada a la energía del planeta Plutón directo en tu signo, pero si padeces de padecimientos crónicos en la columna vertebral, podrías sentirte algo molesto durante las horas de la mañana. Reposa y no te extralimites.
Trabajo: Si no estás de acuerdo con una nueva regla en tu centro laboral no ganarás nada enfrentándote a tus superiores. Si te molesta mucho, ve pensando en un cambio de empleo, pero no dejes éste hasta no tener el otro en tus manos, bien seguro. Lo que decidas está bien auspiciado con la influencia de tu regente Júpiter, directo.
Dinero y fortuna: Quizás debas viajar para cobrar algo asociado a la visita de un pariente lejano que trae noticias de un dinero o una propiedad. Se empieza a clarearse tu horizonte económico y mejorar tu status financiero a medida que termine tu ciclo de cumpleaños sagitariano. ¡Hay fortuna!

Bon diumenge!!!

jueves, diciembre 01, 2005

FEMINISTA.... jo?!

M’ha agradat molt i vull compartir-ho.

voilà...

CARTA DE UNA MUJER MODERNA

Son las 6 hs a.m. El despertador no para de sonar y no tengo fuerzas ni para tirarlo contra la pared. Estoy acabada. No querría tener que ir al trabajo hoy. Quiero quedarme en casa, cocinando, escuchando música, cantando, etc. Si tuviera un perro, lo pasearía por los alrededores. Todo, menos salir de la cama, meter primera y poner el cerebro a funcionar.

ME GUSTARÍA SABER QUIÉN FUE LA BRUJA, LA MATRIZ DE LAS FEMINISTAS, QUE TUVO LA INFELIZ IDEA DE REIVINDICAR LOS DERECHOS DE LA MUJER, Y POR QUÉ HIZO ESO CON NOSOTRAS, QUE NACIMOS DESPUÉS DE ELLA.

Estaba todo tan bien en el tiempo de nuestras abuelas: ellas se pasaban todo el día bordando, intercambiando recetas con sus amigas, enseñándose mutuamente secretos de condimentos, trucos, remedios caseros, leyendo buenos libros de las bibliotecas de sus maridos, decorando la casa, podando árboles, plantando flores, recogiendo legumbres de las huertas y educando a sus hijos. La vida era un gran curso de artesanos, medicina alternativa y cocina.

HASTA QUE VINO UNA FULANITA CUALQUIERA, A LA QUE NO LE GUSTABA EL CORPIÑO Y CONTAMINÓ A VARIAS OTRAS REBELDES INCONSECUENTES CON IDEAS RARAS SOBRE "VAMOS A CONQUISTAR NUESTRO ESPACIO".

¡QUÉ ESPACIO NI QUÉ MIERDA!

Ya teníamos la casa entera, todo el barrio, el mundo, a nuestros pies...
Teníamos el dominio completo sobre los hombres; ellos dependían de nosotras para comer, vestirse y para hacerse ver delante de sus amigos. ¿Qué rayos de derechos quiso brindarnos? Ahora ellos están confundidos, no saben qué papel desempeñan en la sociedad, HUYEN DE NOSOTRAS COMO EL DIABLO DE LA CRUZ.

Ese chiste, esa gracia, acabó llenándonos de deberes.

Y, lo peor de todo, acabó lanzándonos dentro del calabozo DE LA SOLTERÍA AGUDA.

Antiguamente los casamientos duraban para siempre. ¿Por qué, díganme por qué, un sexo que tenía todo lo mejor, que sólo necesitaba ser frágil y dejarse guiar por la vida, comenzó a competir con los machos?

MIREN EL TAMAÑO DEL BÍCEPS DE ELLOS Y MIREN EL TAMAÑO DEL NUESTRO... ESTABA CANTADO, ESO NO IBA A TERMINAR BIEN.

No aguanto más ser obligada al ritual diario de estar flaca como una escoba, pero con tetas, para lo cual tengo que matarme en el gimnasio, además de morir de hambre, pasarme hidratantes, antiarrugas, padecer complejo de radiador viejo tomando agua a todas horas, y demás armas para no caer vencida por la vejez, maquillarme impecablemente cada mañana desde la frente al escote, tener el pelo impecable y no retrasarme con el tinte, que las canas son peor que la lepra; elegir bien la ropa, los zapatos y los accesorios, no sea que no esté presentable para esa reunión de trabajo.

No aguanto más tener que decidir qué perfume combina con mi humor, ni tener que salir corriendo para quedarme embotellada en el tránsito y tener que resolver la mitad de las cosas por el móvil, correr el riesgo de ser asaltada, de morir embestida, instalarme todo el día frente a la PC trabajando como una esclava (moderna, claro), con un teléfono en el oído y resolviendo problemas uno detrás de otro, para salir con los ojos rojos (por la pantalla, claro, para llorar de amor no hay tiempo). Estamos pagando el precio por estar siempre en forma, sin estrías, depiladas, sonrientes, perfumadas, uñas perfectas, sin hablar del currículum impecable, lleno de másters, doctorados y especialidades.

NOS VOLVIMOS "SÚPER MUJERES" ... PERO SEGUIMOS GANANDO MENOS QUE ELLOS.

¿No era mejor, mucho mejor seguir tejiendo en la silla mecedora?

¡¡¡BASTA!!!

Quiero que alguien me abra la puerta para que pueda pasar, que corra la silla cuando me voy a sentar, que me mande flores, cartitas con poesías, que me dé serenatas en la ventana... Si nosotras ya sabíamos que teníamos un cerebro y que lo podíamos usar. ¿¿¿Para quééééé había que demostrárselo a ellos??? Ay, Dios mío, son las 6:30 am y tengo que levantarme... ¡Que fría está esta solitaria y grandísima cama! Ahhh ... quiero otra vez que mi maridito llegue del trabajo, que se siente en el sofá y me diga: MI AMOR, ¿NO ME TRAERÍAS UN WHISKY POR FAVOR? o...¿QUÉ HAY DE CENAR? ; Porque descubrí que es mucho mejor servirle una cena casera que atragantarme con un sandwich y una gaseosa mientras termino el trabajo que me traje a casa.

¿Piensan que estoy ironizando? No, mis queridas colegas, inteligentes, realizadas, liberadas...y abandonadas.

ESTOY HABLANDO MUY SERIAMENTE.

ESTOY ABDICANDO DE MI PUESTO DE MUJER MODERNA.

¿¿¿ALGUIEN MÁS SE SUMA???

Sobre mi...

Mi foto
Barcelona, Barcelona, Spain

El pasado...