Otros mundos

Me perdería en otros mundos, en mundos lejanos, en mundos que no conozco, en mundos que me asustaban, que no quería ni imaginar. Existen otros mundos, pero están en ti, viven en ti, duermen en ti, mueren en ti.

Deseos

Quien algo quiere algo le cuesta

He de reconocer que muchas veces en mi vida me ha costado esforzarme para conseguir lo que quería, y muchas veces he tenido la sensación que la vida me ha llevado a mi, en vez de conducirla yo a ella. Y no siempre por los derroteros deseados. Han pasado muchos años, me han ocurrido muchas cosas, y con los años he aprendido… he aprendido a reconocer y darme cuenta que lo que he conseguido con mi esfuerzo es mucho más apreciado, mucho más satisfactorio. Pero pienso que el esfuerzo que debemos realizar también es relativo, y que no podemos luchar contra muros, y esforzarnos y volvernos a esforzar por conseguir “un muro”, que solo cederá si nuestra fuerza es tal que lo pueda derrumbar, derribar, demoler,…. pero lo conseguido por la fuerza vuelve a perder todo su valor, y no creo que nadie tenga derecho a ello. No tiene ninguna sustancia conseguir derribar “un muro”. Somos libres, tenemos la suerte de haber nacido en un país donde podemos elegir, y somos libres para escoger entre diferentes opciones en casi todas las facetas de nuestra vida. Así que la cuestión es tomar decisiones y elegir. “Quien algo quiere algo le cuesta” y probablemente tendrá que hacer cosas para conseguirlo que no había hecho nunca antes.
Y sigo... y sigo... y sigo.... aprendiendo.... me encanta! bueno… no siempre… :D

Aviso: Tengo el SPM

A aplicar...

...no pensis amb el que voldries que fos, gaudeix-ho tal i com és...
(diu l'Ann)

SOLIDARIDAD en España

Tengo nacionalidad española (o soy española..) y catalana y vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles.

No quiero ser diferente, pero sí quiero ser y tener las mismas condiciones de vida que todos ellos.

Por eso:

QUIERO: Que mi I.P.C. (último) del 4,1 sea el de la media de toda España, o sea, el 3,8. (Cada año es superior y me aleja del resto de los españoles).

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres, vivir en una y alquilar dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua que en una urbanización próxima a Valencia cuesta 0,2 EUR valga igual que la que yo pago: 18 EUR

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mi que ahora pago 1,15 EUR.

QUIERO: Que el impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), que en Cataluña tiene un escala semejante a la del I.R.P.F.

QUIERO: Que la ITV, que en Melilla cuesta 19 EUR sea la que yo pague en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona y no gratuitas como ahora.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía sea totalmente de Pago y carísima como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de tráfico es una 20ª parte de la de las autopistas catalanas.

QUIERO: En definitiva ser igual. Como pensionista tengo unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mi en, p.ej., Valencia de Alcántara.

POR ESO, cuando yo sea igual que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente! SERÉ SOLIDARIO!

Aquest text, evidentment, és un "cortar y pegar".... :D BON DIA!

"Lo esencial es invisible a los ojos"

El Principito

VELLS TEMPS… TEMPS BELLS… no sempre...

Vells temps! aix...sí... avui he dinat amb 3 amigues, i sí, som AMIGUES, no només companyes de la mateixa empresa, perquè sabem que podem comptar amb el recolzament de les altres si ens cal, només s’ha de dir.

Ens coneixem aproximadament des de 1991, ja fa un quants anys! I ara tot i que la majoria treballem a la mateixa empresa, jo estic a una altra unitat i una altra va marxar a viure fora de Catalunya, doncs no ens veiem gaire sovint, però quan ens retrobem, reprenem la conversa fàcilment, com si fos ahir que estàvem juntes... Vàrem compartir l’espai físic i el temps durant forces anys a la mateixa unitat, fent diferents feines, amb edats diferents, entorns diferents... I durant aquests 15 anys que fa que ens coneixem, les nostres vides han canviat moltíssim, hem viscut diferents etapes, edats diferents, pensaments diferents, alguns principis, i altres finals, en definitiva hem compartit molts esdeveniments i fets importants de la nostra vida.

Durant tots aquests anys hem passat bons moments juntes -amb elles i també amb altres companyes que avui no hi eren- hem rigut molt, ens hem divertit mentre treballàvem, ens hem recolzat en molts moments que ens ha calgut VELLS I MOLT BELLS TEMPS... i es clar, com en tota relació humana també han hagut moments no tant bons, moments de tensió, malentesos, discussions, moments que han passat... i que al final ha pesat més el costat de la balança positiu, i el record que ha quedat en mi és l’agradable i bo.

I ara que ja fa 3 anys que no estic amb elles, els hi he dit que les enyorava, que m’encantaria tornar a reviure i a compartir amb elles, com abans... però tenen raó, res podrà ser com abans... tot canvia, ara ja no seria com abans. Allò va passar i va quedar lo bo, positiu i agradable en els meus records i he de fer un esforç per recordar fets negatius, no deixa de sorprendrem la capacitat que té l’ésser humà per emmagatzemar en una part del cervell menys accessible, però latent, els fets desagradables que ens succeeixen durant la vida, diuen que és una mesura d’autoprotecció que tenim, i la veritat és que m’encanta! Tot i que de vegades ens pot posar en situació de perill, i arribar a creure, que sempre els VELLS TEMPS eren TEMPS BELLS... i en bona part si, però sabem que això no és cert del tot, hem de ser conscients que va haver de tot, com continuarà havent-hi de tot, en tots els nostres entorns, la feina, els amics, els fills, la família, la parella... i que per molts anys sigui! Un estimo molt amigues!

La incomprensió

Un mal molt generalitzat i que el trobem en un munt d’aspectes de la nostra vida, hi han tantes persones que es senten incompreses... i d’altres que potser no es senten així, i ho estan del tot...

Aquests dies, arrel d’uns fets que li estan passant a una persona propera a mi, m’he adonat de la incomprensió que genera la depressió, la tristesa, sobre tot per part dels homes... (evidentment no tots...) falta d’empatia? insensibilitat?... o tant sols incomprensió?

A la majoria els hi costa d’entendre que una persona es trobi deprimida o en estat depressiu, ho he vist en diferents persones, de diferents edats i sexes, i ja dic, sobre tot als homes, alguns d’ells dissimulen i fan veure que ho entenen, altres no es prenen ni aquesta molèstia... i tant sols ho arriben a entendre els que els hi ha tocat patir-ho en carns pròpies, o bé aquells, que després d’haver-ho viscut molt a la vora han acabat per acceptar la seva existència d’aquesta realitat.

Certament aquesta malaltia, té un costat que no és fàcil d’entendre... –com gairebé totes les malalties...- i més les que, ara per ara, no es poden diagnosticar amb una prova fisiològica que ho demostri, hem de fer com una mena d’acte de fe i confiar, com passa en molts altres aspectes de la nostra vida...

De vegades cal fer un esforç per entendre i comprendre, i personalment penso que en la majoria de les ocasions aquest esforç val la pena, ens ajuda a tenir la ment més oberta. Practicar l’empatia, saber posar-nos a l’altre costat, escoltar, no jutjar...


Esforcem-nos - El que aconseguim mitjançant l’esforç ho valorem més

Escoltem-nos - A nosaltres i als nostres, i també els que no són nostres (lo de nostres és una manera de dir...)

Comuniquem-nos - Estarem millor, ho podrem entendre tot molt millor

Salut per a tots!

LOS DOS LADOS DE LA CAMA. Una altra de relacions humanes! “marchando”!

Dilluns vàrem anar al cine a veure “Los 2 lados de la cama”, un amic em va dir que va riure molt amb aquesta peli, i com em venia molt de gust riure una bona estona cap allí que vaig anar, sense demanar-li res més sobre l’argument, de fet ja havia vist temps enrera “Al otro lado de la cama” doncs ja m’imaginava una mica el tema que devia de tractar. Però la veritat és que la peli em va sorprendre força!
I sí, la peli m’ha agradat molt, he rigut força, i també m’ha fet pensar...
sobre les relacions humanes... (o inhumanes) depèn...
sobre la dualitat de les persones...
sobre l’afectivitat...
sobre la infidelitat... (la mentida)
sobre la homosexulitat...
sobre la bisexualitat...
sobre els suposats rols que ens toca dur a terme...
per que “jo sóc una dona i tu ets un home”...
sobre que tot és tant relatiu...
sobre com canvia la vida i com podem canviar les persones...

Quan vàrem sortir del cine ens va passar una cosa que també em va fer pensar... baixàvem pel carrer Bailén, eren cap a les 11 de la nit, i una senyora d’uns 80 anys ens para i ens demana amb uns papers a la ma, que si li podíem dir quan li tocava anar al metge, pobreta... portava 3 o 4 papers una mica rebregadets, amb diferents dates de visita a diferents metges... estava desorientada perquè no tenia clar quin dia era, i quan dies faltaven per anar a la visita, si era demà o quin dia li tocava la visita! li vàrem mirar, i vam explicar que encara li faltaven uns 10 dies, que estigués tranquil·la i que s’apuntés el dia de la visita al calendari de la caixa que segur tenia penjat a la cuina... més que res per tranquil·litzar-la, perquè probablement a l’endemà tornaria a desorientar-se...
i clar... aquesta senyora sola a la visita del metge... es podrà recordar del que li dirà ell, de la possible medicació que hagi de prendre... ufff... a part d’això que va ser el motiu per començar una estoneta de xerrera, la seva conversa era coherent i tenia moltes ganes de parlar, i ens va explicar que era vídua, que tenia un nebot que de tant en tant veia, no es queixava en absolut, entenia que el seu nebot tenia moltes ocupacions, la seva família, la seva feina, ell vivia fora de Barcelona, i ella viu sola. Parlant, parlant... ens va explicar el que pensava sobre les relacions entre la gent jove, la senyora tenia un pensament supermodern i actual, segur que la peli que acabàvem de veure li hauria encantat o com a mínim l’hauria entès... o potser no... ves a saber! com a mínim ella ens expressava la seva disconformitat sobre la falsa i doble moral que envolta a gran part de la societat.
Ens vàrem acomiadar d’ella fent-li un parell de petons i una abraçada i dient-li que pugés cap a casa que agafaria fred al carrer... i ella va obrir la porta del seu portal, una mica més contenta i amb un somriure.
Tots ens necessitem, ella ens necessitava, nosaltres necessitem i més que necessitarem... clar que hem de ser en la mesura de lo possible independents, però som humans i tenim necessitats, i les afectives són per la majoria importants, pels nens, pels joves, pels adults i per la gent gran, per tots!
Trobo que la gent jove/adults no ens ocupem i fem coses per la gent gran, fins i tot pensant egoistament, per quan nosaltres arribem a grans. Jo tinc una iaia de 85 anys que té un Alzheimer i està vivint en una residència a on està molt ben cuidadeta, els meus pares estan molt per ella, però jo la veritat és no... el que deia aquella senyora tenim la vida tots molt liada, i poc temps... hem de fer alguna cosa!

Sagitari al 2006

Mireu que ens deparen els astres als sagis pel 2006... està molt bé!

Sagitario en el 2006
El 2006 se caracterizará por un evento muy positivo para ti, el gran tránsito de tu regente, el planeta Júpiter, a tu signo, en el mes de noviembre coincidiendo con tu cumpleaños. Desde los primeros días del año notarás el incremento paulatino hacia esa etapa que ocurre solamente cada doce años.
Cómo te irá en el 2006
Estás en un buen momento para unirte a otra persona ya bien sea en una relación de amor libre como en un noviazgo, boda o compromiso más serio. También tu vida laboral se fortalece y en poco tiempo verás resultados altamente prometedores pues el dinero esperado llega y se multiplica a ritmo constante.
Amor: No desperdicies ninguna ocasión en este año 2006 y demuestra tu amor cada vez que puedas. Sal de casa y ve a un sitio donde puedas comprar un regalo que le demuestre a la persona amada como estás pensando en ella. Recuerda que los detalles como estos son los que fortalecen una relación y no hay que esperar cumpleaños para hacerlos.
Salud: Durante este ciclo planetario se te acercan gentes de todo tipo. No te dejes impresionar por rumores de personas quejumbrosas e hipocondríacas. Tu salud responde a lo que piensas y la manera en que vives tu vida, pero si permites que te llenen la cabeza con ideas negativas y tristes tendrías problemas.
Trabajo: ¡Es tu año, sagitariano! Pon a funcionar ciertas ideas que se te han ocurrido asociadas a un trabajo nuevo que estás acariciando y lograrás resultados formidables. Si empezaste en un empleo tendrás la oportunidad de ascender paulatinamente según pasen estos meses.
Dinero y fortuna: Las posibilidades actuales existentes en el 2006 te dotan de los ingredientes adecuados para lograr un triunfo económico y aumentar tus ingresos. No obstante, corres el peligro de no aprovecharlas bien y estropearlas asumiendo una actitud desconfiada o negativa. Este será el ciclo en el que debes poner a funcionar tu optimismo con mayor energía que en otras ocasiones.
Por el Profesor Zellagro