Si ja sabia jo....

Em conec una miqueta, i ja sabia jo que em costaria moltíssim ser mínimament constant escrivint al blog, i ara he estat forces dies que no he posat res de res... m’ha costat deu ni do arrencar, i he de confessar que m’ha calgut un “empujoncito” ... de qui??? de qui ha de ser, del meu amic Kik, i això que porto una setmaneta “out of the office”, i “en teoria” amb més temps per mi.
Ara devem estar cap el meridià de les vacances nadalenques (la dels nostres fills com a mínim...), a punt d’acabar el 2005 i d’estrenar el 2006.... que bé!? No?!
I demà la meva nena marxarà amb el seu papi, per passar la resta de vacances que li queden... i a mi se m’han passat aquest dies volant!!! No m’he adonat que les mini vacances de Nadal s’han esfumat... hem fet cosetes aquests dies, a part de les típiques celebracions familiars, amb les que m’he trobat molt a gust, tot i que durant el pre Nadal he estat una mica tristona... aquest sentiment un tant generalitzat en aquesta època de l’any, en la que en teoria tots hem d’estar feliços, ser solidaris, i omplir-nos de regals... quan en realitat hi han tantes buidors...
Doncs això, estava alacaigudeta, però han arribat les dates en qüestió i m’he sentit força bé, suposo que tenir una filla de 6 anyets al costat, plena d’il·lusió, doncs ajuda força...
A part de l’ensurt que ens va donar un familiar el dia de Nadal, vàrem haver de trucar al 061 i demanar una ambulància urgent, per un moment semblava que anava a passar una desgràcia, que afortunadament és va quedar en un fort ensurt, això també ens fa veure que ara hi som, i pot ser que de sobte ja no hi som...
La tarda de la “Nit de Nadal” vàrem anar al Missa del Pollet que fan a la Parròquia de la Concepció, la vam descobrir fa un parell d’anyets, i és realment bonica pels nens i també pels grans, per mi és una manera de retrobar el real sentit d’aquestes dates i que a gairebé tots se-n’s oblida, celebrem el naixement de Jesús, i jo sóc cristiana (una mica a la meva manera, però cristiana, a la fi... tot i que avui en dia no “queda bé” dir-ho) evidentment que discrepo amb part de la ideologia de la “ESGLESIA” que en alguns temes importants està encarcarada i obsoleta (però aquest és un tema llarg de tractar...) Personalment, tant sols el fet d’entrar en el temple, en l’església,... em fa sentir bé, és el lloc ideal per a reflexionar i prendre’s uns minuts per retrobar-nos amb el nostre interior i reflexionar sobre les coses que ens passen. Aquesta tarda fins i tot vaig combregar, després de moltíssim temps de no fer-ho, i em vaig sentir bé... excepte quan la meva filla, em va demanar l’explicació de que havia fet, i perquè, difícil d’explicar lògicament... que ens estem menjant una part del cos de Crist, que va morir per salvar-nos... ufff.... molt difícil d’explicar i encara més d’entendre...
Si us ve de gust poder mirar les fotos de la missa i de Nadal que he posat al Flikr.

DESITJO QUE SIGUEM CAPAÇOS DE SEGUIR IL·LUSIONANT-NOS I GAUDINT DEL QUE LA VIDA ENS OFEREIX. SALUT!