VELLS TEMPS… TEMPS BELLS… no sempre...

Vells temps! aix...sí... avui he dinat amb 3 amigues, i sí, som AMIGUES, no només companyes de la mateixa empresa, perquè sabem que podem comptar amb el recolzament de les altres si ens cal, només s’ha de dir.

Ens coneixem aproximadament des de 1991, ja fa un quants anys! I ara tot i que la majoria treballem a la mateixa empresa, jo estic a una altra unitat i una altra va marxar a viure fora de Catalunya, doncs no ens veiem gaire sovint, però quan ens retrobem, reprenem la conversa fàcilment, com si fos ahir que estàvem juntes... Vàrem compartir l’espai físic i el temps durant forces anys a la mateixa unitat, fent diferents feines, amb edats diferents, entorns diferents... I durant aquests 15 anys que fa que ens coneixem, les nostres vides han canviat moltíssim, hem viscut diferents etapes, edats diferents, pensaments diferents, alguns principis, i altres finals, en definitiva hem compartit molts esdeveniments i fets importants de la nostra vida.

Durant tots aquests anys hem passat bons moments juntes -amb elles i també amb altres companyes que avui no hi eren- hem rigut molt, ens hem divertit mentre treballàvem, ens hem recolzat en molts moments que ens ha calgut VELLS I MOLT BELLS TEMPS... i es clar, com en tota relació humana també han hagut moments no tant bons, moments de tensió, malentesos, discussions, moments que han passat... i que al final ha pesat més el costat de la balança positiu, i el record que ha quedat en mi és l’agradable i bo.

I ara que ja fa 3 anys que no estic amb elles, els hi he dit que les enyorava, que m’encantaria tornar a reviure i a compartir amb elles, com abans... però tenen raó, res podrà ser com abans... tot canvia, ara ja no seria com abans. Allò va passar i va quedar lo bo, positiu i agradable en els meus records i he de fer un esforç per recordar fets negatius, no deixa de sorprendrem la capacitat que té l’ésser humà per emmagatzemar en una part del cervell menys accessible, però latent, els fets desagradables que ens succeeixen durant la vida, diuen que és una mesura d’autoprotecció que tenim, i la veritat és que m’encanta! Tot i que de vegades ens pot posar en situació de perill, i arribar a creure, que sempre els VELLS TEMPS eren TEMPS BELLS... i en bona part si, però sabem que això no és cert del tot, hem de ser conscients que va haver de tot, com continuarà havent-hi de tot, en tots els nostres entorns, la feina, els amics, els fills, la família, la parella... i que per molts anys sigui! Un estimo molt amigues!