La incomprensió

Un mal molt generalitzat i que el trobem en un munt d’aspectes de la nostra vida, hi han tantes persones que es senten incompreses... i d’altres que potser no es senten així, i ho estan del tot...

Aquests dies, arrel d’uns fets que li estan passant a una persona propera a mi, m’he adonat de la incomprensió que genera la depressió, la tristesa, sobre tot per part dels homes... (evidentment no tots...) falta d’empatia? insensibilitat?... o tant sols incomprensió?

A la majoria els hi costa d’entendre que una persona es trobi deprimida o en estat depressiu, ho he vist en diferents persones, de diferents edats i sexes, i ja dic, sobre tot als homes, alguns d’ells dissimulen i fan veure que ho entenen, altres no es prenen ni aquesta molèstia... i tant sols ho arriben a entendre els que els hi ha tocat patir-ho en carns pròpies, o bé aquells, que després d’haver-ho viscut molt a la vora han acabat per acceptar la seva existència d’aquesta realitat.

Certament aquesta malaltia, té un costat que no és fàcil d’entendre... –com gairebé totes les malalties...- i més les que, ara per ara, no es poden diagnosticar amb una prova fisiològica que ho demostri, hem de fer com una mena d’acte de fe i confiar, com passa en molts altres aspectes de la nostra vida...

De vegades cal fer un esforç per entendre i comprendre, i personalment penso que en la majoria de les ocasions aquest esforç val la pena, ens ajuda a tenir la ment més oberta. Practicar l’empatia, saber posar-nos a l’altre costat, escoltar, no jutjar...


Esforcem-nos - El que aconseguim mitjançant l’esforç ho valorem més

Escoltem-nos - A nosaltres i als nostres, i també els que no són nostres (lo de nostres és una manera de dir...)

Comuniquem-nos - Estarem millor, ho podrem entendre tot molt millor

Salut per a tots!