LOS DOS LADOS DE LA CAMA. Una altra de relacions humanes! “marchando”!

Dilluns vàrem anar al cine a veure “Los 2 lados de la cama”, un amic em va dir que va riure molt amb aquesta peli, i com em venia molt de gust riure una bona estona cap allí que vaig anar, sense demanar-li res més sobre l’argument, de fet ja havia vist temps enrera “Al otro lado de la cama” doncs ja m’imaginava una mica el tema que devia de tractar. Però la veritat és que la peli em va sorprendre força!
I sí, la peli m’ha agradat molt, he rigut força, i també m’ha fet pensar...
sobre les relacions humanes... (o inhumanes) depèn...
sobre la dualitat de les persones...
sobre l’afectivitat...
sobre la infidelitat... (la mentida)
sobre la homosexulitat...
sobre la bisexualitat...
sobre els suposats rols que ens toca dur a terme...
per que “jo sóc una dona i tu ets un home”...
sobre que tot és tant relatiu...
sobre com canvia la vida i com podem canviar les persones...

Quan vàrem sortir del cine ens va passar una cosa que també em va fer pensar... baixàvem pel carrer Bailén, eren cap a les 11 de la nit, i una senyora d’uns 80 anys ens para i ens demana amb uns papers a la ma, que si li podíem dir quan li tocava anar al metge, pobreta... portava 3 o 4 papers una mica rebregadets, amb diferents dates de visita a diferents metges... estava desorientada perquè no tenia clar quin dia era, i quan dies faltaven per anar a la visita, si era demà o quin dia li tocava la visita! li vàrem mirar, i vam explicar que encara li faltaven uns 10 dies, que estigués tranquil·la i que s’apuntés el dia de la visita al calendari de la caixa que segur tenia penjat a la cuina... més que res per tranquil·litzar-la, perquè probablement a l’endemà tornaria a desorientar-se...
i clar... aquesta senyora sola a la visita del metge... es podrà recordar del que li dirà ell, de la possible medicació que hagi de prendre... ufff... a part d’això que va ser el motiu per començar una estoneta de xerrera, la seva conversa era coherent i tenia moltes ganes de parlar, i ens va explicar que era vídua, que tenia un nebot que de tant en tant veia, no es queixava en absolut, entenia que el seu nebot tenia moltes ocupacions, la seva família, la seva feina, ell vivia fora de Barcelona, i ella viu sola. Parlant, parlant... ens va explicar el que pensava sobre les relacions entre la gent jove, la senyora tenia un pensament supermodern i actual, segur que la peli que acabàvem de veure li hauria encantat o com a mínim l’hauria entès... o potser no... ves a saber! com a mínim ella ens expressava la seva disconformitat sobre la falsa i doble moral que envolta a gran part de la societat.
Ens vàrem acomiadar d’ella fent-li un parell de petons i una abraçada i dient-li que pugés cap a casa que agafaria fred al carrer... i ella va obrir la porta del seu portal, una mica més contenta i amb un somriure.
Tots ens necessitem, ella ens necessitava, nosaltres necessitem i més que necessitarem... clar que hem de ser en la mesura de lo possible independents, però som humans i tenim necessitats, i les afectives són per la majoria importants, pels nens, pels joves, pels adults i per la gent gran, per tots!
Trobo que la gent jove/adults no ens ocupem i fem coses per la gent gran, fins i tot pensant egoistament, per quan nosaltres arribem a grans. Jo tinc una iaia de 85 anys que té un Alzheimer i està vivint en una residència a on està molt ben cuidadeta, els meus pares estan molt per ella, però jo la veritat és no... el que deia aquella senyora tenim la vida tots molt liada, i poc temps... hem de fer alguna cosa!